
Diàleg entre un urbano(agressiu) i un lladre(assertiu)
Lloc: un interrogatori al calabós de la comissaria
Urbano: a on estaves a les 21:01? (amb les mans tenses)
Assassí: a casa meva, mirant el “salvar-me delux”
U: és erroni, ho fan a les 22:30! Confessa o te cauen 13 anys de presó.
A: Estava mirant la repetició en diferit per la siete.
U: I si ho estaves mirant, qui va marxar a les 21:00, enfadada amb el presentador?
A: La Belen Esteban!
U: Això es fals, Jesús Vázquez va expulsar a la Karmele Marxante per uns insults. (ficant-se cada vegada mes nerviós, l agafa pel coll i l amenaça seriosament)
A: D’acord, ho confesso, jo vaig matar als dos rumanos que van aparèixer al bancal de la meva finca.
U: A qui mes has matat, a part dels dos rumanos?
A: A ningú més, va ser un “ajust de comptes” van agredir a la meva filla.
U: Això ara no te res a veure. Hem trobat sis cadàvers a la teva finca, (cridant) Vols que em cregui que has matat a sis persones per agredir a la teva filla?
A: Jo nomes n’he pelat a dos!
U: que vols dir amb això? Te sembla poc dos persones?
A: Jo et dic la veritat, els altres quatre se van suïcidar!
U: vols que em cregui que es van suïcidar, quan tenen un tiro d’una escopeta retallada al mig de la panxa? Ningun imbècil es suïcidaria així!
A: no se res d’això
U: Aleshores, com és que hem trobat petjades teves al canal, a deu metres dels altres cadàvers.
A: Ho confesso, jo els vaig pelar. Van venir a matar-me, m’ho van dir, i jo vaig sortir a donar-los-hi la benvinguda.
U: En què es basava la benvinguda?
A: tu diràs, si veig a sis rumanos amb armes blanques, el que no faré serà oferir-li’n un entremesos!
U: Llavora’ns va esser en legítima defensa?
A: Efectivament.
U: i perquè no has començat per això?
A: M’heu ficat nerviós!
U: (calmant-se) d’acord, ara t’hauré de portar a declarar davant del jutge.
A: D’acord.
Fi de la conversació.