Dialeg assertiu

Diàleg entre un urbano(agressiu) i un lladre(assertiu)
Lloc: un interrogatori al calabós de la comissaria
Urbano: a on estaves a les 21:01? (amb les mans tenses)
Assassí: a casa meva, mirant el “salvar-me delux”
U: és erroni, ho fan a les 22:30! Confessa o te cauen 13 anys de presó.
A: Estava mirant la repetició en diferit per la siete.
U: I si ho estaves mirant, qui va marxar a les 21:00, enfadada amb el presentador?
A: La Belen Esteban!
U: Això es fals, Jesús Vázquez va expulsar a la Karmele Marxante per uns insults. (ficant-se cada vegada mes nerviós, l agafa pel coll i l amenaça seriosament)
A: D’acord, ho confesso, jo vaig matar als dos rumanos que van aparèixer al bancal de la meva finca.
U: A qui mes has matat, a part dels dos rumanos?
A: A ningú més, va ser un “ajust de comptes” van agredir a la meva filla.
U: Això ara no te res a veure. Hem trobat sis cadàvers a la teva finca, (cridant) Vols que em cregui que has matat a sis persones per agredir a la teva filla?
A: Jo nomes n’he pelat a dos!
U: que vols dir amb això? Te sembla poc dos persones?
A: Jo et dic la veritat, els altres quatre se van suïcidar!
U: vols que em cregui que es van suïcidar, quan tenen un tiro d’una escopeta retallada al mig de la panxa? Ningun imbècil es suïcidaria així!
A: no se res d’això
U: Aleshores, com és que hem trobat petjades teves al canal, a deu metres dels altres cadàvers.
A: Ho confesso, jo els vaig pelar. Van venir a matar-me, m’ho van dir, i jo vaig sortir a donar-los-hi la benvinguda.
U: En què es basava la benvinguda?
A: tu diràs, si veig a sis rumanos amb armes blanques, el que no faré serà oferir-li’n un entremesos!
U: Llavora’ns va esser en legítima defensa?
A: Efectivament.
U: i perquè no has començat per això?
A: M’heu ficat nerviós!
U: (calmant-se) d’acord, ara t’hauré de portar a declarar davant del jutge.
A: D’acord.
Fi de la conversació.

Aportació d'en Joan Solà al parlament

El resum d’aquesta aportació d’en Joan Solà.
Resumir això es molt fàcil. En Joan Solà només vol fer una crida a tots els ciutadans catalans, per fer-los-hi veure que tenen una cosa per lluitar: la llengua.
L’autor del discurs,està buscant que cada català es senti identificat amb la seva llengua. El principal problema que veu en Joan Solà, es la diglòssia del castellà envers el Català. Li atribueix la culpa d’aquesta subordinació a tots els catalans que no han defensat el català, a tots els catalans que no fan cas al crit de mort que fa el català, a tots els catalans irresponsables que no es senten orgullosos de la seva llengua.
En Joan Solà, que en pau descansi, ens ha deixat a les nostres mans el destí del català. Ens demana que fem tot el possible per evitar que desapareixi, i si es necessari, la independència. De la independència dels individus depèn la grandesa i esplendor dels pobles.

Redacció ironica

Politica zapateril amb els extrangers.
Ara, com es el millor en temps de crisis, el govern ha de ajudar als indigents estrangers a viure, ja que ells aixecaran el país. Els hi donen ajudes econòmiques i els hi garanteixen una adaptació rapida. Quan neix un fill, fins fa uns dies, se’l hi donava un “regal” anomenat xec nadó, també se’ls hi atorga un regal valoradissim! un fotimer d’ajudes,i lo millor es: que per rebre aquestes ajudes has de rebre uns ingressos anuals de com a màxim 20.000 euros tota la família. En resum, que una família del país, honrada i treballadora en la que la dona treballi netejant escales i l’home de peó a l’obra, ja no pot accedir a aquestes ajudes, es evident, ja que cobren molt, i el govern et pren de forma encoberta per rendes, el xec nadó...
Però lo millor no es això! Lo millor es que una família d’emigrants, que te quatre fills, i un home i una dona com a matrimoni, en el que nomes treballi l’home, rep unes ajudes espectaculars, entre elles, el col•legi de franc! I tenen tantes ajudes, de material, de roba... que no te’n faries creus! Ara esta de moda lo de les lleis dels drets humans. En temps de crisis, lo millor que pots fer es invertir en els estrangers, ja que ells alçaran el pais! Jo mateix, ara amb 16 anys m’estic donat compte que per viure perfectament, nomes cal dir-se Mohamed i que al DNI fiqui que soc del Magreb

Tecniques d'estudi. Esquema

Tema 1
1.- el sistema lingüístic:
La lingüística es una ciencia que estudia el llenguatge, inclou diferents branques:
-Fonètica: estudia els sons del llenguatge.
-Fonologia: estudia el valor dels sons
-morfología: estudia les regles que regeixen l’estructura dels mots
-Sintaxi: relacions entre mots i funcions que compleixen-
-Lexicología: proces de formació dels mots.
-Semàntica: significat dels morfemes, mots o unitats.
-Pragmàtica: estudia la llengua centrada en l’ús.
-Sociolinguística: les varietats de la llengua.
2.- El sistema vocàlic.
-Grau d’obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal(oberta, mitjana, tancada)
-Punt d’articulació: posición de la llengua.
-tonicitat de les vocals dins de la paraula.
-Funcionalitat de les vocals dins la síl•laba.
Accent diacrític.
Bé: contrari de malament Be, bens: xai
Bóta: recipient Bota,-es: calçat
Déu: divinitat Deu: deure, Font
Féu: fer Feu: territorio
Mà: part del cos Ma: la meva
Més: quantitat Mes: part de l’any
Mòlt: moldre Molt: quantitat
Móra:fruita Mora: dona del magríb
Sé: saber Se: pronom
Sóc: ser Soc: calçat de fusta



Tema 2
1.-El sistema consonàntic:
-Sonoritat: sord, absencia de vibració. Sonor: presencia de vibració.
-Punt d’articulació:
Bilabial—els dos llavis
Labiodental—llavi inferior i dents incisives.
Dental—ápex de la llengua i cara interior de les dents incisives.
Alveolar—àpex de la llengua i alvèols.
Palatal—Dors de la llengua i paladar.
Velar—postdors de la llengua i vel del paladar.
-Mode d’articulació:
Oclusiu—es produeix una obstrucció total de l’aire seguida d’una explosió.
Fricatiu—s’articula deixant lliscar l’aire per una petita escletxa i surt fregant.
Africat—S’articula en dos perìodes.
Nasal—L’aire surt per les cavitats nasal i oral.
Lateral—l’aire surt pels costats laterals de la boca.
Vibrant—l’aire s’interromp pel contacte entre l’àpex de la llengua i els alvèols.

Redacció Març

Els arqueolegs abandonen Egipte

Amb l’ai al cor, molts equips d’arqueòlegs han hagut de plegar abans d’hora, amb el temor que els tresors mil•lenaris que estan ajudant a rescatar sofreixin danys en els saquejos. Per por als disturbis que succeeixen pel país
Un dels grups és el dirigit pel egiptòleg José Manuel Galán, que treballa en Luxor, des de fa una dècada. Galán, que va estar tancat al seu propi jaciment, afirma: "Aquí la situació és molt més tranquil•la que al Caire, però amb una vaga general convocada, hem preferit recollir per precaució”.
Malgrat la tranquil•litat aparent, els civils s’han tirat al carrer i s’han organitzat per protegir els seus tresors arqueològics i impedir que els vàndals ho destrossin.
Però l'equip de Galán no és l'únic a deixar el treball a mig fer davant l'augment de la tensió. També han abandonat la zona moltes persones de l’euro zona.
A més, s'han suspès altres excavacions previstes, com la que dirigeix la egiptòloga Carmen Perez Die en les ruïnes de Heracliópolis Magna. Desolada davant les notícies que rebia aquest diumenge, Pérez Die temia que el seu magatzem també hagués estat saquejat. "És molt trist que hagi saquejos d'aquest patrimoni. El nostre magatzem esta a prop de la presó de la qual s'han escapat els presos. Estic patint.", reconeixia l'exdirectora del Museu Arqueològic Nacional.
Al costat de la decepció per aquests vàndals en destrossar cultura, els arqueòlegs han mostrat un patiment i una decepció, ja que els vàndals estan destruint milers d’anys d’història...
Roger Brufau Vilella
Extret de: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/31/cultura/1296497462.html

Redacció maig

Vull creure que quan tingui trenta anys seré feliç.

Aquesta n’és la meva màxima ambició. Que com ho aconseguiré? Doncs es senzill. Amb grans dosis de paciència, treball, voluntat i amor.
Paciència, la virtut mes important. El seu ús es indefinit, però jo la utilitzaré per criar als meus fills, aguantar al veï, al meu cap de secció, etc.
Treball, es la paraula més important, ja que sense treball no hi han diners, i sense diners no hi ha menjar. Treballar santifica a les persones, i per això, el treball ben fet serà el meu màxim exponent alhora de demostrar la meva valia.

Voluntat, ja que “voler es poder”. Si creus que pots fer una cosa, per molt que sigui impossible, si t’esforces molt i perseveres, acaba sortint.
Amor. Es una paraula preciosa. Dos síl•labes, cinc lletres, però un milió de sentiments s’amaguen en aquesta paraula. Am amor per criar els fills, estimar a la dona, i respectar als companys.
Resumint tot, vull ser feliç a base de fer feliç a altra gent que m’envolta

Redacció febrer

Angles, una llengua important
L’anglès es la tercera llengua mes parlada del mon, per radera del xines mandarí i el Castella. L’anglès va tenir el seu màxim esplendor al naixement d’Internet, ja que casi un 87% de les webs estaven escrites en aquest idioma.
Avui en dia, això esta minvant. Però l’anglès segueix en aquesta posició gracies a que l’anglès s’estudia a la majoria d’escoles d’ àmbit europeu. Esta clar que es una llengua important, ja que per exercir un ofici, la solen demanar.
L’anglès és una llengua que d’aquí a poc serà comuna per a tots els europeus, però això ha estat gracies(o per culpa) de l’aparició d’Internet. Aquesta llengua, també es pot anomenar llengua vehicular, ja que la parlen a molts llocs, arreu del mon, no com en xines, que nomes el parlen a xina, però al haver-hi tanta població, es el nº1. Amb l’anglès et pots moure tranquil•lament per Europa, i no et caldrà patir per si m’entenen, ja que molta gent parla angles.
I per concluir, m’agradaria incitar a tothom en aprendre angles, per fer de la terra un mon mes senzill per comunicar-se.

Enllaços d'ajuda

enciclopèdia de la llengua Catalana:

http://www.enciclopedia.cat/

Diccionari de la llengua Catalana:

http://www.enciclopedia.cat/

Activitat 37 pag 105

37.-
He anat correns i no l’he trobat enlloc
Mentre tu vas a mirar el correu jo anire a passejar
A l’hora de treballar sols, ho farem tots alhora
Mira, per tot el que ha fet jo crec que hauria de dimitir alhora
És un mal esportista, no li agrada gens corre i així no fa exercici
És ben espavilat: ell llegeix el diari i jo mentre he de fer el sopar per a la canalla

Activitat 36 pag 105

36.-
Avui no tinc gaire gana.
No està gens avesat a treballar en equip
El nouvingut es una persona sense gaires escrúpols
Marxo a casa; per avui n’he tingut prou
Aquesta fotografia està bastant aconseguida
No t’hi encaparris; ja l’has ajudat prou

Activitat 27 pag 103

27.-
El terra esta fregat, camines a rossegons
Caus per les escales, camines a rodolons
T’ha caigut un anell a terra, camines a peu coix
Jugues a la xarranca, camines de quatre grapes
Si un enemic t’amenaça amb un arma, camines de recules
Has begut mes del compte, camines de tort
Fas una practica de camuflatge, camines de puntetes
Tot es fosc, camines a les palpentes

Activitat 35 pag 105

A. Gairebé

B. Bastant

C. Un mica

D. Tan i tan

E. Solament

F. Cap

G. Molt

H. Molta

I. Més

J. Molt

K. Sols

L. Més

M. Almenys

N. Gairebé

O. Bastant

P. Mig

Q. Gens

R. Molt

S. Prou

flexió d'adjectius

• instantani, instantanis, instantanies.
• italià, italiana, italians, italianes
• gandul, ganduls, gandules.
• aprensiu, aprensiva, aprensives, aprensius
• tenaç, tenaces, tenaços, tenaça
• boig, boja, bojos, bojes
  

Errades d'ortografia

Avui he comprat unes entrades per assistir a un espectacle a la llotja. Em van dir que si em feia amic de la llotja, feien descomptes, pero no ficava a cap lloc per fer-me amic.

No s'aprecie gaire be, però hi fique. "hazte amic". La imatge no es de gran qualitat.

abreviatures dels ordinals

hi han quatre típus de numerals:

• Cardinals: expressen una quantitat exacta:

• Ordinals: indiquen ordre: primer/primera, segon/segona... A partir del cinquè s'afegeix a cada cardinal la terminació -è per al masculí i -ena per al femení.

• Partitius: expressen fraccions d'una unitat. Tenen les mateixes formes que els ordinals, excepte 1/2->mig i 1/3 -> terç

• Múltiples: indiquen el nombre de vegades que es repeteix una cosa: doble, quàdruple, òctuple...