diumenge, 12 de desembre del 2010

Redacció Desembre


Discurs de Winston Churchill a la Càmera dels Comuns 13 de maig de 1940.


En aquest dia, Anglaterra rep un fort cop. La II guerra mundial acabava de començar. Alemanya ha envaït Brussel·les, una part de Polònia, i ara li toca a França. Anglaterra és troba en una situació crítica. La guerra comença durant el període de transició de govern anglès.
Només una persona amb sentit comú i humiltat podrà tirar el país endavant.


I així va ésser. Winston Churchill va guanyar. El dia 13 de maig, quan l’anaven a investir com a primer ministre, va renunciar a tot acte polític i va fer un dels discursos magistrals de l’historia de la humanitat.
“Espero que qualsevol dels meus amics i col·legues, o antics col·legues, que estan preocupats per la reconstrucció política, es faran càrrec, i plenament, de la falta total de cerimonial amb la qual ha estat necessari actuar. Jo diria a la Càmera, com vaig dir a tots els què s'han incorporat a aquest Govern: «Solament us puc oferir sang, esforç, llàgrimes i suor». “


“Quina és la nostra política?. Us ho diré: Fer la guerra per mar, per terra i per aire, amb tota la nostra potència i amb tota la força que Déu ens pugui donar; fer la guerra contra una tirania monstruosa, mai superada en el fosc i lamentable catàleg de crims humans. Aquesta és la nostra política. “


Aquest discurs dit amb les seves paraules, és una obra d’art, ja que el text està ple de paraules “fortes”, que tenen una forta repercussió a qui ho escolta. En la primera part va de humil, ja que es disculpa per no fer cap cerimònia, i s’excusa. Però a la segona part entra a matar. Es molt directe i molt expressiu. El discurs continua, però aquests textos son els que mes m’han agradat, ja que li dona sentit a la lluita anglesa.


I per finalitzar:
“Estic segur que no es tolerarà que la nostra causa es malmeti enmig dels homes. En aquest temps em vec autoritzat per a reclamar l'ajuda de totes les persones i dir: «Veniu, doncs, i anem junts endavant amb les nostres forces unides.”
D’aquesta forma Winston Churchill es despedeix. I demana la unitat del país.


Roger Brufau Vilella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada