Informar no es comunicar
2/5/2008 .Aquell dissabte era el que estava esperant. el Maties prats havia informat amb la seva subjectiva i freda veu que succeiria un gran coneixement per la humanitat, i així va esser. Jo vaig sortir de casa a les set i mitja, vaig quedar amb els amics i vam anar a veure el Madrid-Barça. El partit estava a punt de començar... en aquell moment van ficar la “tele” amb silenci i la radio amb el "Puyal", que es va dedicar amb una eufòria fora de si a informar del que succeïa al terreny de joc. Quan va sortir el primer gol del Madrid, una paraula vulgar se'm va escapar de la boca. però un individu que tenia a la vora em va dir que estigues tranquil que això no acabaria així... el gol del Madrid va incentivar una conversació, mentres la veu del “Puyal” quedava de fons. L’home es deia Josep, i vam estar comunicant-nos idees de joc i pensaments sobre l actualitat i ficar, nos al dia sobre temes del barça. Es va crear un canal entre ell i jo. Amb un partit vam fer amistat. Aquesta comunicació era sincera i plena de sentiments, ja que la del “Puyal” simplement ens posava al corrent d’alguna cosa, i ens informava d'un sol tema. el futbol. Però no ho feia d'una manera objectiva.
D’això ja fa vora dos anys. La comunicació entre ell i jo s ha anat degradant, ja que ens veiem poc. Ara, quan em trobo amb el Josep, simplement ens informem de que n’és de la nostra vida. Ja que la confiança s'ha anat perdent al llarg del temps. No ens comuniquem, ja que els sentiments no s exposen en les nostres converses. Aquesta es la diferencia. Roger Brufau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada